Pensaments

Sota una pluja de marbre, llàgrimes de maragda, contempla mig d’amagat el jardí que tant havia somniat. Vora l’arbust entre maduixes fresques i vermelles, s’alça el vell tronc d’un roure mil·lenari. Allà baix, comença a perfilar-se una senefa daurada que amb la seva brillantor il·lumina tot el que es troba al paradís. L’aigua guanya camí a la terra humida. Les casacades xiuxiuegen rumors que han escoltat a les muntanyes i ara les porten vora la mar. Ha arribat l’alba i la vida comença a esclatar. Els ocells entonen, les cabres salten, els peixos llisquen, els homes maten. Això és la vida, o això és la mort?

L. 1998

Vull trencar amb tot, marxar molt lluny d’aquí, en un lloc on no hi hagi sentiments, i ningú pugui morir. Però la nostàlgia em menjaria, i enyoraria el seu nom. Pensaria en els ulls i el somnirure dolç. Qui escoltaria la meva por? Sols els freds estels de la màgica nit em veuran plorar. Una pluja feliç caurà dins la mar. 

L. 2000

((Pensaments d' una estimada amiga))